El nostre homenatge a Albert Ferrer, un regal personalitzat

Avui preparem un bon regal per homenatjar a Albert Ferrer (gestor de vendes de González Byas, Viñas del Vero, Blecua i Vilarnau). Una peça original i sobretot molt especial per a ell... Inspirats en el món del vi, com no podia ser d’una altra manera, vam pensar que quin millor detall representatiu que el d’una vinya...

Una vinya, que com un bon vi, havia de tenir tots els seus matisos...

Per la seva passió pel món del vi i pel fet d’encomanar-la a tots els seus clients, es mereixia que la seva vinya tingués un nom propi, així que la hem batejat amb el nom de “Viña Alberto”.

Aquest és el granet de sorra del Yummy Taller per la celebració d’aquest vespre a El Social de Terrassa, amb el grup Socialtast. I com que una celebració s’ha de fer amb una festa grossa, no podíem deixar a aquesta vinya orfe de pastís, aquí el teniu:

Una compota de fruits vermells amb mousse de xocolata 70% de cacau, inspirada en els colors de la vinya i el vi:

Així doncs, el Yummy taller s’afegeix a la festa agraïnt al nostre company la bona feina feta durant tots aquests anys i desitjant-li una molt feliç jubilació!

No només de dejuni viu la Quaresma

Dimecres de cendra (el primer dia per menjar bunyols)

La semana pasada us explicàvem que la quaresma era època d’abstinència però ens guardàvem un as a la màniga: els bunyols de quaresma. Aquests dolços, amb molta fama a l’Empordà, tenen tants gustos diferents com persones hi ha a la terra! N’hi ha de tot tipus, i si no, fixeu-vos en tots els que han recopilat les noies del blog: Memòries d’una cuinera:

http://memoriesdunacuinera.blogspot.com.es/2012/04/bunyols.html

Potser no són els dolços més estètics del món, però fins i tot això té una explicació: en plena època d’abstinència i de dejuni, no “quedava bé” fer uns dolços que semblessin gaire pecaminosos així que la tradició va optar per camuflar-los amb aquest aspecte. A més, la seva sobrietat servia per reservar la fastuositat de la mona que arribaria a final de la quaresma.

Diuen que durant aquests 40 dies només es podien menjar sopes amb oli, verdures i aigua… us imagineu l’alegria amb la que es rebien els bunyols els dimecres i els divendres? Però per què aquests dos dies? Doncs tot i que no se sap del cert, es creu que, ja que el primer dia que es mengen és el dimecres de cendra, i el darrer el divendres sant, aquest és l’origen de la tradició de reservar-los per aquests dos dies de la setmana.

Per tant, ja ho sabeu! els dimecres i els divendres bunyols… i faves tendres!

Arriba el carnestoltes

Tot i que el carnestoltes, actualment va lligat a la tradició cristiana de la quaresma, el seu origen és més aviat de l’època en que els romans creien en els déus de l’Olimp. La festa que nosaltres coneixem com a “carnestoltes” prové d’una celebració vinculada al deu Baco, el deu del vi. La festa i la disbauxa estaven assegurades amb un patró com ell i per aquells dies esclaus i amos tenien total llibertat per celebrar en igualtat aquesta festa. El nom, això sí, l’hem heretat de la tradició religiosa, perquè la paraula carnaval prové de l'italià carnavale: Carne-levare o el que és el mateix “sense carn”, fent referència al període d’abstinència de la quaresma.

Celebreu el celebreu, sigui romà o catòlic, aprofiteu per gaudir de la festa i del menjar típic d’aquests dies perquè… qui s’atreviria a rebutjar un tros de coca de llardons com aquesta??

Dijous gras, un dia amb llicència per pecar

Tot i que a aquestes alçades de febrer, algú encara recorda els torrons i els excessos de Nadal, que sapigueu que és dijous gras i això ens dona llicència per atipar-nos, com a  mínim... durant una setmana!

La tradició diu, que el d’avui era el primer dia dels carnavals, o el que és el mateix l’inici d’uns dies dedicats a proveïr-se de les calories suficients per suportar el dejuni de la quaresma. Per això les famílies es dedicaven a menjar aliments rics en proteïnes com la carn de porc i els ous. Potser avui, (tot i que molts estan en plena operació bikini), el dejuni oficial de la quaresma no és manté majoritàriament, però sí que hem conservat la tradició del dijous gras que ens convida a menjar coca de llardons, truita i botifarra d’ou. En l’antiguitat, a aquestes alçades de l’any, ja feia dies de la matança del porc, i el que els quedava a les famílies al rebost eren els llardons i les botifarres per això es convertien en l’aliment per excel·lència.

Així que ja ho sabeu: coca de llardons, botifarra d’ou i truita, avui la tradició, us dona llicència per pecar!

Ningú celebra Sant Valentí... per què no?

Celebrar Sant Valentí té mala fama, però per què? Per què es una festa americana? Doncs que sapigueu que Sant Valentí no era ianqui... era Romà!

Hi ha moltes teories sobre Sant Valentí però la que més ens agrada a nosaltres és la que explica que aquest sant va ser mossèn durant el mandat de l'emperador Claudi III. En aquella època, l'emperador va prohibir el matrimoni perquè volia que tots els homes joves fossin soldats. El mossèn Valentí, contrari a aquesta opinió, va decidir continuar casant a les parelles joves  en secret fins que va ser descobert.

La llegenda diu que el mateix mossèn va acabar enamorat de la filla del seu escarceller i abans de ser mort, li va escriure una carta confessant-li el seu enamorament. D'aquí la tradició dels americans d'escriure's postals de Sant Valentí.

Si no sou tant poetes com Sant Valentí, al Yummy taller tenim una pila d'idees ben dolces per fer-vos vostre la tradició!