Dimecres de cendra (el primer dia per menjar bunyols)
La semana pasada us explicàvem que la quaresma era època d’abstinència però
ens guardàvem un as a la màniga: els bunyols de quaresma. Aquests dolços, amb
molta fama a l’Empordà, tenen tants gustos diferents com persones hi ha a la
terra! N’hi ha de tot tipus, i si no, fixeu-vos en tots els que han recopilat
les noies del blog: Memòries d’una cuinera:
Potser no són els dolços més estètics del món, però fins i tot això té una
explicació: en plena època d’abstinència i de dejuni, no “quedava bé” fer uns
dolços que semblessin gaire pecaminosos així que la tradició va optar per
camuflar-los amb aquest aspecte. A més, la seva sobrietat servia per reservar
la fastuositat de la mona que arribaria a final de la quaresma.
Diuen que durant aquests 40 dies només es podien menjar sopes amb oli,
verdures i aigua… us imagineu l’alegria amb la que es rebien els bunyols els
dimecres i els divendres? Però per què aquests dos dies? Doncs tot i que no se
sap del cert, es creu que, ja que el primer dia que es mengen és el dimecres de
cendra, i el darrer el divendres sant, aquest és l’origen de la tradició de
reservar-los per aquests dos dies de la setmana.
Per tant, ja ho sabeu! els dimecres i els divendres bunyols… i faves
tendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada